La intervenció ha permès observar nítidament les fases constructives del recinte fortificat i definir preliminarment una seqüència evolutiva del jaciment.
En el marc del projecte de consolidació de la capella de Sant Miquel i de l’entorn del castell s’han realitzat diferents prospeccions arqueològiques a la zona del Castellot de Castellví de la Marca. Aquesta intervenció arqueològica ha derivat de la voluntat del consistori de recuperar la fortificació a nivell patrimonial. La realització ha estat a càrrec d’Arqueòlegs.cat sota la direcció arqueològica de Jordi Gibert.
L’excavació, d’una àrea d’uns 420m² de superfície, ha suposat un notable avenç pel que fa al coneixement sobre aquesta fortificació medieval amb precedents antics que ocupa una posició singular sobre la plana penedesenca.
Els resultats obtinguts en aquestes excavacions se sumen als generats en intervencions anteriors, conduïdes per l’equip Ocorde de la Universitat Autònoma de Barcelona en els anys 2016, 2017 i 2018.
Els resultats científics de la intervenció han estat importants i permeten traçar una seqüència bàsica en l’evolució de la fortificació, així com constatar l’existència d’ocupacions prèvies al castell d’època comtal.
Ara se sap que la muntanya del Castellot va ser ocupada en època antiga, malgrat que els testimonis materials siguin puntuals i fragmentaris. També se sap, i això sí que representa una novetat important, que les restes conservades de la capella reaprofiten un edifici primigeni que ocupa tota una plataforma rocosa al sud de la torre. A més a més, la intervenció ha permès observar nítidament les fases constructives del recinte fortificat, amb la muralla altmedieval adossada a la torre, la creació d’un nou recinte amb una nova i potent muralla en època comtal i, finalment, l’ampliació del recinte castral amb una nova muralla en època baixmedieval.
A l’espera de l’examen dels materials exhumats, l’aportació de les analítiques previstes i l’estudi aprofundit de les dades estratigràfiques obtingudes durant l’excavació, es pot presentar una primera i preliminar seqüència evolutiva del jaciment en diverses fases:
Fase I - Prehistòria recent: presència puntual de materials atribuïbles al Bronze Antic en alguns dels nivells que reomplen escletxes a la roca.
Fase II - Època Antiga: ocupació a priori sense estructures associades, contrastada per la presència de materials dispersos per tot el jaciment.
Fase III - Alta Edat Mitjana, segles IX-X: construcció de la torre, de la muralla adossada i, probablement, de l’edifici rectangular primigeni de la capella (tot i que no es pot descartar un origen encara més reculat).
Fase IV - Època Comtal, segles XI-XII: construcció d’una muralla de 1,2 m d’amplada que amplia notablement el recinte castral. es podria atribuir a aquesta mateixa fase la construcció, a la capella, dels pilars i les arcades de carreus de sorrenca que sostenien les dues voltes, una d’elles encara conservada.
Fase V - Baixa Edat Mitjana: després d’un temps (segles XIII-XIV) en què sembla que l’activitat al castell seria molt reduïda, si més no d’acord amb els testimonis materials, en un moment que cal situar ja en el segle XV s’endega un procés de reforma pràcticament integral de la fortificació, amb l’arrasament de la muralla comtal, espoliada en alguns punts pràcticament de manera completa, i la construcció d’un nou recinte que reprèn la silueta anterior, tot i que ampliada entre 2-3 metres cap a l’exterior. La nova muralla, més prima que l’anterior (poc menys d’un metre d’amplada), incorpora una bestorre en l’extrem sudoccidental, proveïda d’un sistema d’espitlleres i troneres que la situen ja en un context d’ús d’armes de foc.
Fase VI - Època Moderna: l’única activitat que podem atribuir amb seguretat a aquest moment és la caiguda i terraplenament de la cisterna.
