Ivan Piña, subcampió del Campionat d'Espanya d'Autocross

Són les 9 del matí. Arribo al taller on l’Ivan treballa amb el seu pare a les Cases Noves de cal Marques. L’any passat va acabar els estudis d’electromecànica per ajudar-lo i treballar amb ell. És com un garatge però una mica més gran. Hi ha màquines, diagnosis i un elevador. Ja veig l’Ivan a l'oficina, darrere les màquines. És un mecànic atípic, porta una samarreta groga, uns pantalons llargs negres i les botes de seguretat; res de mono blau. Acaba de quedar subcampió del Campionat d’Espanya d’Autocross i tinc curiositat per conèixer una mica més d’aquesta modalitat tan desconeguda per a molts.

 

És com un kàrting on els cotxes corren per un circuit de terra en comptes d’asfalt. Ara mateix hem acabat el Campionat d’Espanya que consta de 8 carreres on hi ha fins a 60 inscrits que mitjançant una crono i una semifinal es van descartant fins a arribar als 15 que finalment acaben corrent la prova.

- Tota la vida has estat relacionat amb el món del motor, sempre has corregut per terra?
Fins als 16 anys vaig córrer amb karting i després vaig fer el canvi a terra. El meu pare corria fa temps en aquesta modalitat i l’Autocross és un esport molt divertit on no hi ha tanta pressió com al karting i on vas a passar-t’ho bé. I perquè també, val a dir-ho, el kàrting valia molts diners.

- Fins on t’agradaria arribar?
A mi m’agradaria arribar al Rally Cross, però per arribar-hi necessites molts diners i molt “enxufe”, igual que a la Fórmula 1. Sí que hi ha algú que promociona i hi arriba, però molt pocs. Has de ser bo però sobretot tenir diners i contactes. Jo tinc assumit que m’ho vaig a passar bé i ja està.

- Aquest any ha estat un campionat molt emocionant, fins a l’última carrera no hi havia res decidit...
A l'última carrera ho havia de guanyar tot per guanyar el campionat. Vaig començar molt bé però em van picar per darrere i no va poder ser. A la final, havia de quedar tres posicions per davant del meu contrincant a la classificació i, encara que ens vam ajuntar, el vaig avançar i tot i quedar jo 2n i ell 5è, vam empatar a punts i per nombre de victòries ell es va emportar el campionat. 

Sí, hi ha el Campionat de Catalunya, en el qual vaig primer a falta de 2 carreres, i també he guanyat aquest any l’única prova que es va fer a Europa, a Itàlia.

- T’ho prens com un hobby o com una forma de vida?
En teoria com un hobby. Ara intentarem apropar-nos més al Rally Cross però crec que al final acabarà sent un hobby. No es pot arribar a viure només d’això.
 

- El tema d’ espònsors, existeix en aquesta modalitat?
Ara sembla que comença a introduir-se una mica el tema dels espònsors. Fins ara hem estat més centrats en guanyar i ja de cara a l’any vinent, buscarem més espònsors ja que qualsevol ajuda és benvinguda. Si no, t’ho has de pagar tot tu.

- Recordes algun moment especialment emocionant de tots aquests anys?
Justament em quedo amb la carrera d’aquest últim cap de setmana on vam fer quasi possible el que semblava impossible. El que jo pensava que seria desagradable, quedar subcampió, es va convertir en un dels dies que millor m’ho vaig passar i va ser molt emocionant. Sortir del darrera en un circuit molt estret on no es podia avançar, amb pocs metres i pilots molt bons va ser emocionant i divertit.

- I trist? 
La semifinal d’aquell dia, quan em van picar per darrere. Quasi tenia el campionat a les mans, guanyant les dues últimes carreres que em quedaven i em van picar i em van trencar el palier i el braç.

- Sempre està bé plantejar-se nous objectius, tens algun al cap de cara als pròxims anys?
Aquest any han fet la prova del Campionat d’Europa, que de fet és la que més il·lusió em va fer, i de cara al 2019 volen fer un Campionat d’Europa de 10 carreres on competiria contra corredors de països diferents i en tinc moltes ganes.

- T’hi veus tota la vida?
Corrent, corrent... no ho sé, perquè al final t’acabes cremant després de tants anys i si passes a altres modalitats, són molts més diners. Per exemple, passar-se al Rally serien uns diners i una motivació que tampoc acabo de trobar.

- Deus tenir molta gent a qui donar les gràcies...
Al meu equip, mecànics, al motorista, als amics que m’han vingut a veure a diferents proves, a la novia (i traductora) i sobretot als meus pares i als meus tiets que han vingut a cada carrera i sempre han estat allà.