Interès i preocupació per conèixer què es farà al nostre territori

Dijous, 5 de setembre de 2019

Ahir al vespre va tenir lloc al Polivalent de la Múnia l’audiència pública per parlar sobre el Pla Director Urbanístic Sant Marçal – Can Vies. La sala polivalent es va quedar petita davant de tota la assistència que hi va haver, el que va denotar un interès i una preocupació per conèixer què es farà al nostre territori.

Abans de l’exposició per part de Josep Armengol, sub-director general d'Acció Territorial i de l'Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, Xavier Ramos, alcalde de Castellví de la Marca va voler parlar sobre el posicionament de l’Ajuntament de Castellví de la Marca i els antecedents del PDU. Aquest seria el resum: l’any 2004-2005 Castellet i la Gornal qualifica els terrenys com a sòl industrial (70% del sector) i els propietaris es venen els terrenys. Dos anys després, al 2007, el Pla Director de l’Alt Penedès defineix que aquest sector s’ha de mancomunar amb una planificació entre els 3 municipis i fer un treball en conjunt per tirar-ho endavant. L’any 2008, l’Arboç a través del seu Pla General va qualificar un sector més com a sòl industrial (20% del sector). Aquest mateix any, Castellví de la Marca inicia el seu Pla General i es decideix desqualificar la zona industrial del Mas de la Pansa que estava pendent d’executar i es trasllada la zona a la continuació dels sòls industrials de l’Arboç i Castellet i la Gornal. Castellví de la Marca té el 10% del total del sector. 

Xavier Ramos va insistir en la lluita per aconseguir una planificació mancomunada i que el Pla Director Urbanístic, de moment, atura la construcció del polígon per part de Castellet i la Gornal. Ser dins del PDU és garantia de consens territorial, de minimitzar l’impacte i de ser dins del grup de treball per poder decidir. Ramos va recalcar que Castellet té el projecte a punt i que si no formem part del PDU "tindrem un polígon al davant de casa i no haurem pogut dir res". L'escenari desitjable per Castellví de la Marca és que els 3 sòls es classifiquin com a sòls no urbanitzables i que es mantingui la vinya. Però això sembla complicat atès l'interès dels municipis veïns, va afegir. Segons l’alcalde, “tenim un 10% de la superficie però un 33% de la decisió. Per tant, és important que vetllem pels nostres interessos i per la sostenibilitat de la futura actuació”.

Castellví de la Marca posa dues condicions per tirar endavant: consens del territori i participació i transparència. L’alcalde es va comprometre a que cada comissió tècnica i executiva es farà una audiència per transmetre les novetats i admetre idees, queixes i propostes de tothom. 

Segons Xavier Ramos, fins ara l’Ajuntament de Castellví de la Marca ha aconseguit fer sortir a la llum a la proposta, reduir la superfície de sòl industrial un 20%, desclassificant tot allò que està més enllà de l’autopista, i una anella verda que encercli tot el sector d’activitat econòmica. Tanmateix, a través de les al·legacions, l’Ajuntament negociacià per aconseguir:

  • Preservació dels habitatges existents. Les famílies han de poder seguir vivint a casa seva amb les màximes condicions de vida digna possible, tenint en compte que viuran al costat d’un polígon. Que es puguin connectar als serveis del sector: aigua, clavegueram, gas, fibra, etc.
  • Excloure els sòls no urbanitzables que consten en el docuement inicial de treball del PDU i que la planificació únicament se centri en els sòls urbanitzables. Aquest fet pot evitar que sigui un pretext per a un creixement futur.
  • Execució del sector 3 fases. El 1r. sector ha de ser el del voltant de la Femsa. En el benentès que les següents fases no s’urbanitzarien si no hi ha necessitat.
  • Ampliació dels 50m actuals a 100m de diàmetre de l’anella verda que envolti el sector.
  • Façana verda d’arbrat que minori l’impacte visual.
  • Parcel·les petites en el nostre municipi i al voltant de la carretera BV-2176 per tal que s’hi puguin traslladar els petits tallers del poble.
  • Afavorir la connectivitat de vianants i bicicletes des de les Casetes del Pujol i fins a la Ràpita, on ja es disposa de carrils bicis d’accés a la Múnia i als Monjos.
  • Limitació de les alçades i volumetries de les naus.
  • Conveni per la gestió del polígon entre els 3 municipis afectats amb repartiment de costos i de beneficis atenent criteris de proximitat als nuclis de població i no a la superfície cada municipi aporti al sector. 
  • Desqualificació del sòl industrial que accedeix dels límits de la N-340 i l’AP7 (sector Alcoholera) i classificació com a SNU de protecció especial de la vinya.
  • L’aprovació del PDU ha d’encaixar dins del debat i aprovació del Pla Territorial del Penedès i ha de comptar amb el consens de les institucions del territori i dels agents socials, econòmics i agraris.

En acabar, Josep Armengol va explicar què és el que s’està tirant endavant des de la Generalitat i com ho estan fent. Armengol va comentar que la Generalitat està intentant posar seny amb una ordenació en un sòl classificat com a urbanitzable que afecta a 3 municipis des de fa bastants anys. És a dir, desenvolupar d’una sola lògica la suma dels tres sols ja classificats com a urbanitzables, tot optimitzant l’ús del sòl. Va explicar que actualment ens trobem en un moment molt incipient, amb un document inicial d’intencions que presenta 3 alternatives, a veure quina pot aportar menys impacte al territori. Va remarcar que l’AP7 és un límit que no es pot traspassar i que el PDU tindrà en compte no només interés quantitatiu sinó també qualitatiu.

Un cop obert el torn de debat i preguntes, que va durar més d’una hora, va quedar palès la preocupació i la inquietud dels assitents per conèixer què es farà en aquest polígon, quina lògica seguirà la seva ordenació i quina és la finalitat de crear aquesta àrea d’activitat económica, l’impacte ambiental i visual, la pèrdua d’indentitat del Penedès i que no es tingui en compte el consens del Penedès en aquesta planificació van ser algunes de les qüestions més repetides.

 

Darrera actualització: 5.09.2019 | 18:52