"Veure que la gent està contenta ens ajuda a continuar treballant i tirar endavant"

Comença aquest divendres i fins al dilluns, el 24, 25, 26 i 27.
 

El divendres fem el sopar popular, que és on ve més gent.

El dissabte a la tarda hi ha els inflables, futbol, el correfoc i el castell de foc. Aquest dia la Societat organitza el concert i el ball de nit. I nosaltres fem la xocolata desfeta pels més valents que es queden fins al final.

El diumenge hi ha la Missa al matí, com sempre, i en sortir de missa hi ha els balls populars i el concert vermut amb el grup Trifàsic. I a la tarda, la societat organitza un altre cop el ball de tarda.

El dilluns el dia està dedicat sobretot als més petits. Al matí hi ha la Missa a la Capella del Vinyet, després hi ha la festa de l’espuma i Holly, i a la tarda hi ha els jocs infantils i coses per la canalla. I al vespre, per acabar, hi ha les havaneres i la traca final.
 

Aquesta és la pregunta que molta gent ens fa, però clar, nosaltres no sabem què fer ni tampoc tenim la capacitat per organitzar-ho. Això ha de ser algú jove que ens ho proposi i nosaltres ajudar a fer-ho, però aquest any no hi ha res.

Són actes pensats sobretot en el barri, en la gent que viu allà realment. El jovent de 25-40 anys se’n va, no n’hi ha, i els pocs que hi ha també marxen. Llavors la festa l’organitzem de cara a la gent que hi ha al poble que és principalment de mitjana edat. I també els nens, que hi ha els de Castellví i també en pugen molts de La Múnia, que també ajuda.
 

El sopar i les activitats pels nens/es. La veritat és que ve molta gent a les activitats pels nens/es i el sopar aquest any tenim moltíssima gent apuntada, serem gairebé 250. I les havaneres també, però les havaneres tenen èxit a tot arreu.
 

L’exposició aquest any és de treballs manuals de la Isabel Ferran, tant de coses que ella ha fet i de gent que li ha deixat dels llocs on ella ha fet tallers. Ella és del poble i sempre intentem que les coses de les exposicions estiguin relacionades amb el poble o fins i tot siguin portades pel veïnat que sempre està disposat a col·laborar.

 

 

Sí, només som nosaltres 5: la Montserrat Carbó, Mª Antònia Cardona, Mª Rosa Serra, Teresa Arnau i Teresa Mateu.
 

Vam entrar al 2010, ara farà 8 anys. Ho vam agafar perquè si no es perdia, perquè no hi havia ningú que ho volgués ser. L’últim any van ser l’Alba i l’Anna i es van quedar elles dues soles i van decidir deixar-ho i quan no hi havia ningú que ho volgués ser, ho vam agafar nosaltres perquè no es perdés.
 

Això no ho sabem. Cada any diem que pleguem i després tornem perquè el que no volem és que el poble es quedi sense la festa. I de gent jove tampoc no n’hi ha que s’hi vulgui posar, perquè si nosaltres pleguem, qui s’hi posarà? El que passa és que cada any ens costa més...
 

En realitat són moltes tecles que nosaltres no controlem i també ens anem fent grans... I en realitat són coses que porten feina.
A principis d’any ja ens envien els catàlegs dels espectacles i castells de foc i a partir d’aquí, no ens reunim tant sovint com en els últims mesos, però ja ens comencem a reunir. Després muntem el programa i triem què anirem fent o com ho volem enfocar, posant-nos d’acord també amb la Societat. Al principi sí que ens reuníem tots, però ara ja anem delegant i cadascú se n’encarrega d’unes coses.
 

Després quan veus que les coses surten bé, és molt gratificant. I la gent també ens ajuda molt.
Per exemple, quan ens vénen a portar el sobre, es paren a parlar amb nosaltres i creiem que tenen consciència de la feina que tenim. La gent ens diu: “No plegueu que està molt bé tot el que feu” i això ens ajuda a tirar endavant, veure que la gent està contenta.
 

Volem aprofitar per donar les gràcies a l’Ajuntament que sempre ens ha ajudat molt perquè sense aquesta ajuda, i la de tot el veïnat, no hagués estat possible la Festa Major.