Al falder de ponent de la muntanya del Castellot es troba aquesta antiga església parroquial, completament malmesa i abandonada, tot i conservar la seva interessant estructura medieval.
Els seus orígens són molt antics, possiblement del primer terç del segle XI tot i que va ser al segle XIX quan es van fer les obres de consolidació que han permès mantenir l’estructura arquitectònica del conjunt monumental. El temple original era d’una sola nau de planta rectangular amb l’absis a llevant i posteriorment s’hi van afegir dues naus més al seu lateral septentrional. L’absis és semicircular i d’estil llombard. La porta es troba a migdia, és de mig punt, amb impostes i pedra dovellada; la precedeix un gran arc apuntat de carreus ben treballats, que feia d’atri i està situat entre la rectoria a l’esquerra i el campanar de torre a la dreta. El campanar és situat a migdia de la nau primitiva, al sector de l’absis, és una torre prismàtica de força alçada, amb finestres de mig punt a la part més alta, tot el llis sense cap indici d’ornamentació, acabat amb una coberta piramidal, una obra possiblement de final del segle XVI. El seu interior és de volta de canó, reforçada per un arc toral de mig punt, l’absis és de volta de quart d’esfera precedit d’un curt arc presbiteral. L’obra, d’aquesta part de l’edificació, és de carreus irregulars i poc polits, col·locats amb molta uniformitat, tal com es feia en les construccions de final de segle XI i inici del XII. L’ estructura va ser completament modificada amb diverses ampliacions en els segles posteriors. Es va afegir al nord una nova nau coberta amb volta apuntada, sense absis la qual es va obrir a l’edifici original mitjançant dos gruixuts arcs formers de forma apuntada. Aquesta nau es pot datar entre els segles XIII a XIV i és completament de tradició gòtica. A cerç d’aquesta segona nau al segle XVI es va afegir una altra nau de planta rectangular que es va dividir en tres parts, a fi de col·locar capelles, més aviat de planta quadrada, amb arcades escarseres, actualment completament arruïnat. El cor es trobava a ponent de la nau romànica.
